Quan decidim participar a una associació juvenil, és a dir, realitzar una activitat de caràcter voluntari, no remunerada i fruit d'una opció personal lliurement triada, és per una causa que ens motiva. I hauríem de tenir-ho clar front l'adversitat de l'entorn i tot i possibles incomprensions del medi social que ens envolta. Tal vegada aquestes incomprensions poden sorgir del mateix nucli familiar - "No valdria més dedicar aquestes hores a estudiar més? No estaràs perdent el temps? Bé, està molt bé, però aixó no dona doblers..."- o de la pressió mediàtica (publicitat, televisió, mitjans de comunicació) que s'orienta quasi sempre en sentit restrictiu del que pugui ser una elecció generosa, altruista, una acció que, en principi, no espera res a canvi.

En realitat, les persones que decidim invertir una part del nostre temps lliure en realitzar activitats voluntàries en l'àmbit associatiu formem part, quasi sense adonar-nos, d'un procés de transformació social que, des d'una posició minoritària, sense adscriure's a cap tipus d'estructura o de moviment especialment organitzat en la majoria dels casos, questionen les arrels d'una societat hiperindividualista i estrictament materialista on els doblers i el poder són molt més importants que els drets i la felicitat de les persones.

Aquells i aquelles que opten per incentivar, promoure i organitzar associacions juvenils, per contribuir al creixement autònom i autogestionat d'adolescents i joves, actuant al seu temps lliure, qüestionen doblement el seu marc social: perquè incideixen sobre els que són, precissament més susceptibles de fer seves pautes de comportament i models de vida alternatius, els joves. Joves que incorporant i interioritzant formes diferents d'entendre la vida, poden començar a intuir que no tot són diners i poder.

I es que amb tota seguretat, els amics, el descobriment de noves realitats, les petites i les grans alegries compartides, els reptes humans que proporciona el contacte formatiu amb la vida de grup, poden dibuixar perfils més interessants, més atractius i més divertits, que el fet de passar-se les hores mortes davant la tele o haver de gastar-se la pasta per divertir-se, com veuen fer els joves als seus pares o veins.

De fet qüestionar determinats esquemes de pensament que es reprodueixen en forma de sistema de valors socialment dominants, vol dir donar concreció a l’esperit crític. Esperit crític que es manifesta en els valors i les actituds que els joves incorporen a la vida de la seva associació, que transmeten amb la seva feina, que són l’exemple més transformador i més alternatiu d’allò que la resta de joves poden estar acostumats a rebre o a considerar més habitual.

Els joves que s’associen empren, per tant, la seva llibertat per a contribuir al progrés, especialment dels mateixos joves, mitjançant l’entrega d’una part del seu temps lliure, creixent junts mentre es formen en la vida asociativa. La participació dels joves al teixit associatiu és doncs, educació.

Autoeducació des del compromís personal que resideix en la voluntat d’associar-se, i que contribueix, d’aquesta manera, a la formació de persones que pretenen superar els obstacles que molt sovint ens impedeixen esser ciutadans actius, compromesos amb el nostre progrés i amb el dels altres.

Pensem que aquest és un camí que val la pena impulsar i recòrrer, afavorint els ideals de la llibertat, la democràcia, la laicitat i el progrés personal i social; per a poder crèixer junts aspirant a desenvolupar-nos en condicions de felicitat.


Escriu aquest l’article :

contacta: espai@laic.org